MEMÒRIES
D’UNA
PANDÈMIA
Memòries d’una pandèmia és un projecte de participació popular impulsat per la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya i la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya amb la voluntat de preservar la memòria col·lectiva i les vivències durant la crisi de la COVID-19.
A partir de la crida llançada el març de 2020, s’inicià una recollida de documents, vídeos, imatges i objectes oberta a tota la ciutadania, que va permetre als museus participants, esdevenir curadors dels records comuns, reflexionar sobre els efectes que ha causat la pandèmia al nostre territori i convertir-se en divulgadors actius d’un episodi històric de transcendència mundial.
La crida, que va allargar-se fins a l’abril de 2021, va rebre un total de 368 aportacions de naturaleses diverses. A fi de materialitzar el projecte i fer un retorn a tots els participants, es van crear cinc càpsules audiovisuals que mostren la situació viscuda i els efectes de la pandèmia.
LA MIRADA ANTROPOLÒGICA
Amb la missió d’endreçar el material rebut i generar un relat unificat, es va incorporar al projecte l’antropòloga Laia Ventura, doctora en Antropologia i Comunicació, que amb la seva aportació va fer una lectura qualitativa de les donacions i va conferir singularitat a la iniciativa. A partir d’un intens inventari i una selecció acurada, classificà tot el contingut en cinc grans blocs que van donar lloc a la creació dels relats:
Temps de pandèmia
Paisatges de la pandèmia
Conseqüències de la pandèmia en les activitats econòmiques i en els diferents sectors professionals
El paper de la ciutadania i el teixit comunitari
Les cures i la interdependència com a pilars de vida
Amb els materials classificats i segmentats, van sumar-s’hi les veus de diferents persones participants a partir d’entrevistes que complementaren la narració dels elements rebuts. Per acabar, la productora La Kaseta Ideas Factory va ser la responsable de produir els materials audiovisuals finals.
368 aportacions
14 museus
participants
2450 fotografies o
imatges
268 vídeos
62 objectes
98 documents
Si les crisis són una oportunitat, l’actual situació de pandèmia que vivim a escala mundial se’ns ofereix com una conjuntura excepcional de reflexió i acció sobre la nostra societat i el món que vivim. En definitiva, la crisi del coronavirus és una oportunitat per repensar-nos perquè, en gran mesura, de la gestió que en fem com a societat en dependrà el rumb que seguirem.
CINC
RELATS
DE LA
PANDÈMIA
TEMPS DE PANDÈMIA
Relat introductori que situa a l’espectador en el moment històric al qual s’està referint: el període de confinament domiciliari estricte, decretat amb l’Estat d’Alarma del 14 de març de 2020, i que es va allargar amb el període de desescalada, també conegut com a “nova normalitat”.
Centrat, especialment, en l’impacte social provocat per les noves mesures adoptades per contenir la gravetat de la situació sanitària, i totes les conseqüències que això va comportar a la quotidianitat de les persones.
TEMPS DE PANDÈMIA
Relat introductori que situa a l’espectador en el moment històric al qual s’està referint: el període de confinament domiciliari estricte, decretat amb l’Estat d’Alarma del 14 de març de 2020, i que es va allargar amb el període de desescalada, també conegut com a “nova normalitat”.
Centrat, especialment, en l’impacte social provocat per les noves mesures adoptades per contenir la gravetat de la situació sanitària, i totes les conseqüències que això va comportar a la quotidianitat de les persones.
Els museus tanquen de manera molt immediata, aproximadament el 12 de març i, per tant, des d’aquell moment i fins al mes de juny vam estar amb les portes tancades i amb les portes obertes en el pla digital.
PAISATGES DE LA PANDÈMIA
La pandèmia va alterar bruscament la configuració dels paisatges urbans: carrers deserts, parcs precintats i negocis tancats; situacions impactants mai viscudes. També les relacions socials es van veure afectades per la situació on la ”nova normalitat” era les distàncies de seguretat, l’ús de mascaretes i la permanència a casa.
Aquest capítol documenta els nous paisatges insòlits i tot el que es va normalitzar a causa de la pandèmia i les conseqüències socials i emocionals que va comportar.
PAISATGES DE LA PANDÈMIA
La pandèmia va alterar bruscament la configuració dels paisatges urbans: carrers deserts, parcs precintats i negocis tancats; situacions impactants mai viscudes. També les relacions socials es van veure afectades per la situació on la ”nova normalitat” era les distàncies de seguretat, l’ús de mascaretes i la permanència a casa.
Aquest capítol documenta els nous paisatges insòlits i tot el que es va normalitzar a causa de la pandèmia i les conseqüències socials i emocionals que va comportar.
Vam haver de transformar una residència, que és una casa, en un hospital de campanya, però sense metges, sense sanitaris, només amb els recursos propis d’una residència.
CONSEQÜÈNCIES DE LA PANDÈMIA EN LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
Les conseqüències de la pandèmia i de les restriccions aplicades a les activitats econòmiques van tenir un fort impacte a l’economia de tot el territori.
Aquest capítol se centra a parlar d’aquesta realitat des del punt de vista de diferents sectors professionals com els serveis essencials, el sector terciari, el turisme o la cultura, entre d’altres.
CONSEQÜÈNCIES DE LA PANDÈMIA EN LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
Les conseqüències de la pandèmia i de les restriccions aplicades a les activitats econòmiques van tenir un fort impacte a l’economia de tot el territori.
Aquest capítol se centra a parlar d’aquesta realitat des del punt de vista de diferents sectors professionals com els serveis essencials, el sector terciari, el turisme o la cultura, entre d’altres.
Pel turisme la mobilitat és imprescindible, i per això, potser és el sector que més s’ha vist afectat en termes generals, més directament, més immediatament i durant més temps.
EL PAPER DE LA CIUTADANIA I EL TEIXIT COMUNITARI
La ciutadania va respondre a la situació d’emergència i es va constatar que les cures socials i les iniciatives comunitàries van tenir un paper fonamental per poder donar resposta a l’emergència social derivada de la crisi sanitària.
Algunes d’aquestes iniciatives ciutadanes i l’impacte que van causar en la comunitat queden recollides en aquest capítol: des de projectes de confecció d’EPI per a serveis essencials com el de les Cosidores de Gràcia; l’Associació de dissenyadores Vestim Segarra; el co-working solidari de Cambrils; la Xarxa de solidaritat de Torroella-L’Estartit; o els Makers del Baix Montseny, fins a projectes de cures i gestió emocional com l’organització veïnal del carrer Buenos Aires o la del carrer Hospital a Torroella de Montgrí.
EL PAPER DE LA CIUTADANIA I EL TEIXIT COMUNITARI
La ciutadania va respondre a la situació d’emergència i es va constatar que les cures socials i les iniciatives comunitàries van tenir un paper fonamental per poder donar resposta a l’emergència social derivada de la crisi sanitària.
Algunes d’aquestes iniciatives ciutadanes i l’impacte que van causar en la comunitat queden recollides en aquest capítol: des de projectes de confecció d’EPI per a serveis essencials com el de les Cosidores de Gràcia; l’Associació de dissenyadores Vestim Segarra; el co-working solidari de Cambrils; la Xarxa de solidaritat de Torroella-L’Estartit; o els Makers del Baix Montseny, fins a projectes de cures i gestió emocional com l’organització veïnal del carrer Buenos Aires o la del carrer Hospital a Torroella de Montgrí.
La pandèmia ha estat positiva pel que fa a enfortir les relacions del teixit social del barri, perquè ens vam posar en contacte amb moltes entitats i vam treballar conjuntament. Passada la pandèmia forta hem continuat col·laborant.
LES CURES I LA INTERDEPENDÈNCIA COM A PILAR DE VIDA
La pandèmia va forçar l’adaptació a noves situacions d'excepcionalitat que, en molts casos, obviaren les diferents realitats socials. Les necessitats per fer front a la pandèmia i complir les mesures de seguretat decretades van ser desiguals a escala laboral, familiar o comunitària.
Aquesta càpsula apropa a l’espectador a algunes de les desigualtats originades en aquest nou context i posa èmfasi en la importància i la necessitat de les cures per a fer front a la situació.
LES CURES I LA INTERDEPENDÈNCIA COM A PILAR DE VIDA
La pandèmia va forçar l’adaptació a noves situacions d'excepcionalitat que, en molts casos, obviaren les diferents realitats socials. Les necessitats per fer front a la pandèmia i complir les mesures de seguretat decretades van ser desiguals a escala laboral, familiar o comunitària.
Aquesta càpsula apropa a l’espectador a algunes de les desigualtats originades en aquest nou context i posa èmfasi en la importància i la necessitat de les cures per a fer front a la situació.
És aquí on es troben els éssers humans. Quan hi ha dificultats fem pinya i això és el més bonic de les persones, som capaços de treure el què no tenim per compartir i encomanar un millor estar a l’altre.